Tarongina

Fa uns mesos, parlant amb una professora de literatura sobre la figura de la dona al segle XVIII, vam arribar a la conclusió de com la misogínia, malauradament, sempre ha estat molt present al llarg de la tradició literària. La pròpia societat encobria als homes que tractaven les dones sense cap mena de respecte. Fins i tot, només cal llegir el diari personal d’alguns escriptors com, per exemple, Leandro Fernández de Moratín per comprovar l’actitud obscena que manifestava vers les dones.

Per sort, alguna dona valenta, com l’escriptora Carmen Martín Gaite —qui va expressar en alguna entrevista, a banda de les seves obres i conferències, com la figura de la dona s’havia de conèixer amb fets i no amb paraules— va començar a reivindicar l’important paper de la dona i va emprendre una lluita que dura fins els nostres dies.

Sembla increïble que tres segles després es plantegin lleis que no permetin que les dones puguin decidir amb total llibertat si volen ser mares i, per consegüent, portar una nova criatura al món. Com la flor del taronger, la dona és el símbol per excel·lència de la fertilitat, amb el que allò comporta: la puresa i innocència d’una vida nova amb un món per descobrir.

No cal menysprear el gènere masculí per enaltir el femení, tothom tenim els mateixos drets i els mateixos deures. Ara bé, cap persona posseeix autoritat moral per denigrar els drets dels altres, ja siguin homes o dones. Qui pensa que té aquest dret no és digne de respecte, doncs aquest s’ha de guanyar.

Per la meva part, continuo desitjant la igualtat entre sexes: la de veritat, la que no dedica ni un minut a lleis discriminatòries, i, com molta gent, continuaré donant veu a totes aquelles persones, dones i homes, que aporten els seus coneixements al món per fer una societat més culta, més lliure i més digna.

________

A continuació, es citen un parell de referències bibliogràfies per qui estigui interessat en conèixer més dels escriptors mencionats: (i) FERNÁNDEZ DE MORATÍN, Leandro, Diario, mayo 1780 – marzo 1808 (edició d’ANDIOC R. i M.), Madrid, Castalia, 1973, i (ii) MARTÍN GAITE, Carmen, Usos amorosos del siglo dieciocho en España, Madrid, Lumen, 1972.

Josué Aguedo

Fòrum Grama, 24/9/14