En
un parell de dies es reprendran les classes, enguany des de la distància a
causa de l’actual crisi sanitària. Amb la incertesa de saber què passarà més
endavant i sense data de tornada a les escoles, és evident que, quan arribi,
aquesta serà especial i que s’haurà de tenir en compte que no tots els alumnes
han viscut la situació de confinament de la mateixa manera després de tants
dies.
La
tornada a l’escola probablement no la viurà de la mateixa manera un alumne del
primer cicle de primària que un de sisè, a les portes de l’ESO, o un de segon de batxillerat, què ha de preparar els exàmens de la Selectivitat.
Aquests
dies penso especialment en ells, en els alumnes de segon de batxillerat. Als nervis propis d’uns
exàmens tan importants —una dècima pot ser
decisiva—, ara s’hi suma el neguit dels estudiants per no poder seguir
presencialment les classes. D’una banda, em consta l’esforç que estan fent tant
ells com els seus professors per fer les classes amb la major “normalitat”
possible, però, d’altra banda, també crec que les autoritats educatives
competents han de tenir especial consideració amb aquests alumnes davant la
situació d’excepcionalitat que estem vivint i que s'agreuja encara més en les famílies
que no disposen d’una bona connexió a internet o no tenen els recursos
necessaris per fer les tasques encomanades digitalment. El meu record també per als professionals dels casals i centres
oberts —com us trobaran a faltar els vostres joves aquests dies!— i també per als estudiants de les escoles
d’educació especial, què necessiten una atenció més propera i individualitzada.
Tanmateix, sé que algunes famílies consideren que
els alumnes fan ara més feina que quan van al cole. Evidentment, cada
mestre té la seva forma de treballar i cada escola és un món. Jo crec que no es
tracta d’una sobrecàrrega de tasques, sinó que ara estan veient més de prop com
és (de forma telemàtica) el dia a dia en una escola; no tothom se’n recorda de
quan els protagonistes eren ells. A això s’ha d’afegir el fet de conviure de
forma interrompuda amb els seus fills i les seves filles en situació de
confinament. Aquesta és, sens dubte, un bona oportunitat per compartir més temps
en família, recordant que tant els nens i les nenes com els adolescents
necessiten el seu propi temps i espai. En el cas dels adolescents,
cal tenir present que se’ls ha d’escoltar amb especial atenció. El que per als
adults pot semblar una ximpleria, per a ells és tot el contrari i, per tant,
hem d’ajudar-los i orientar-los. Tenen tot el dret del món a equivocar-se. Si
s’equivoquen, se’ls obre l’oportunitat d’aprendre i, per tant, de créixer.
Malgrat
tot, el procés educatiu ha de comptar des d’un primer moment
amb la col·laboració de tots els agents que el fan possible (alumnes, docents,
famílies…), pensar que cada dia que passa és una victòria en la
batalla contra aquest coronavirus i ara més que mai tant les famílies com els docents hem d’anar tots a una per intentar que la tornada a la normalitat es
faci de la forma més profitosa possible per a cada estudiant.
Des de la meva humil opinió, com a docent, crec que, un
cop arribi el dia, cada mestre ha de parar especial atenció als següents
aspectes:
1) tenir en compte la situació personal de cada
estudiant: ha estat afectat
directament pel virus o té familiars que l’han viscut en primera persona?, ha perdut algun
familiar o conegut a causa del virus?, ha pogut fer les tasques digitals amb
normalitat?, s’ha ressentit significativament la situació socioeconòmica de la
seva família?;
2) potenciar l’autoestima individual i del grup-classe: reconèixer públicament l’esforç dels alumnes i treballar sempre que sigui possible diferents
dinàmiques de grup (entre elles, algunes que permetin expressar als estudiants
les seves emocions i que puguin ser compartides alhora amb la resta de
companys. Mai cap alumne pot
sentir-se avergonyit o, fins i tot, humiliat en públic; el professor pot corregir
públicament una determinada conducta, però si aquesta rectificació pot
comportar, per desconeixement moltes vegades, comentaris o actituds inadequades per part d’altres alumnes, aquesta
s’ha de fer en privat, i
3) mantenir una actitud positiva i afavorir la tornada a
la normalitat: en tot cas, el clima
dins l’aula ha de ser satisfactori i motivador per a tothom, i intentar, dintre
de les possibilitats de cadascú, que la normalitat torni a l’aula el més aviat
possible.
Costarà
tornar a la normalitat tal com la coneixíem: a mesura que tot vagi passant, caldrà anar reincorporant els alumnes de forma esglaonada a les aules, reforçar
equips, treballar conjuntament, proporcionar més recursos al professorat i a les escoles i
potenciar valors com l’empatia, el treball en equip o la motivació entre companys,
però també sé que els profes i moltes famílies faran tot el que faci
falta pensant sempre en els veritables protagonistes de tot procés educatiu:
els alumnes.
Josué Aguedo
Filòleg, màster en formació del professorat, corrector professional i vetllador d'alumnes amb NEE
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada