En Jaume i els joves

                                                                                   

De tots els textos que he escrit, aquest, el de l’obituari d’una persona coneguda, és un dels més complicats, però també és cert que és bonic tenir present a aquells que un bon dia es van creuar en el nostre camí i, d’una forma o una altra, han format part de la nostra vida. Jaume-P. Sayrach i Fatjó dels Xiprers (Barcelona, 1929 – 2023) va ser una persona extraordinària en el sentit més ampli del mot. El vaig conèixer gràcies a la professora Agustina Rico, qui va estar mestra meva de català a l’institut.

La primera vegada que vaig coincidir amb ell va ser el dia que em va fer una entrevista per poder col·laborar amb ell en la versió digital de Fòrum-GRAMA, la revista colomenca que va ser cabdal en la defensa de la llengua catalana i en la lluita contra la repressió franquista, a més de ser també escola de distingits periodistes i professionals de la comunicació.

A en Jaume i a mi ens separaven més de seixanta anys, però la seva il·lusió i l’optimisme que posava en tot el que feia juntament amb les meves ganes d’aprendre ens van unir de seguida. Ell sabia que els joves érem la llavor que necessitava el fruit per néixer i s’interessava molt per arribar a aquest tipus de públic. I és que, sí, ell era un capellà diferent, un periodista insubornable, un escriptor compromès, un editor molt perfeccionista, un català en cos i ànima, però, per damunt de tot, era una persona que vivia per i per a les persones.

Entre altres coses, recordo com un dia reflexionava amb mi sobre com la gent solia definir-se i presumir de tenir la ment oberta i ell m’explicava que això no era del tot cert, ja que no tothom era capaç de veure més enllà del seu pensament i de les seves idees. La veritat és que van ser molts els temes que vam tractar al llarg dels anys d’amistat: el poder dels diners, la necessitat i el dret de qualsevol persona a ser escoltada, l’ús del llenguatge, la política avui dia, els rols dels homes i de les dones, les flors, que tant ens agradaven a tots dos, Santa Coloma... La llista de temes és extensa, tant com el nombre de joves que vam tenir l’oportunitat de compartir una conversa, un cafè o un dinar amb en Jaume, qui va estar una personalitat irrepetible i inimitable.

Josué Aguedo

Febrer de 2023 

Fotos: (1) Al restaurant Isalba després d'una reunió de Fòrum-GRAMA. / (2) Dedicatòria d'en JPS (Dietari dels seus vuitanta anys).