Santa Coloma es posa la gorra!

Avui he passat el matí a Can Zam, l'ocasió ho requeria. Santa Coloma ha rebut la visita dels amics i les amigues de l’Associació AFANOC, què continuen treballant amb molta il·lusió perquè el desenvolupament afectiu i educatiu sigui el més adequat a les circumstàncies dels infants oncològics i les seves famílies. Amb l’ajut del voluntariat, duen a terme una tasca importantíssima, fan que els nens i les nenes puguin viure com el que són: infants amb il·lusió i amb una maduresa que més d’un adult voldria. 

Quan he arribat al parc m’he quedat una estona pensatiu. No m’agraden els actes protocol·laris i molt menys si en sóc el protagonista, però aquests altres, els que tenen com a protagonistes els infants sí. És més, els trobo necessaris. Els infants són el futur, no ens hem d’oblidar. I més els nens i les nenes de l’AFANOC, els meus estimats Xuklis. 

Pel que fa a l’acte, he de dir que ha estat força bé. Fa uns dies vaig escriure a una xarxa social que Santa Coloma no és coneguda per ser una de les ciutats més importants de Catalunya ni la més rica, però que compromís no ens en falta. I és cert. Santa Coloma de Gramenet és una ciutat de gent treballadora, què ha demostrat amb el pas dels anys que quan podem anem tots a una, com ha fet avui l’equip de l’AFANOC i els voluntaris que s’han apropat al parc. La seva 

humanitat i l’estima que tenen als nens i a les nenes és admirable. 

Un somriure dels Xuklis és el que em fa veure la vida amb il·lusió. Quan miro la televisió o llegeixo el diari veig com sovint es dóna més importància a temes que només interessen als quatre de torn i no té prioritat la tasca que fan associacions com AFANOC, em sap greu, perquè penso que, entre tots, moltes vegades podríem fer molt més. AFANOC, per exemple, ofereix diverses àrees d’actuació, com són la psicopedagogia, el suport psicoemocional des del moment del diagnòstic i durant tot el procés de la malaltia, el suport social, el lleure dins del context hospitalari, l’espai La casa dels Xuklis, què proporciona atenció psicosocial integral als infants i a les seves famílies, o la formació del voluntariat, entre altres. Porten des del 1987 treballant molt dur perquè a aquests nens i a aquestes nenes no els falti res. 

Tots hem d’aprendre la lliçó de vida que transmeten aquests nens i aquestes nenes, per això vull enviar des d’aquestes línies el meu agraïment a l’equip de l’AFANOC per fer que aquests infants siguin feliços, dintre del que la malaltia suposa, i a les famílies d’aquests herois i heroïnes la meva felicitació pels seus fills i les seves filles, així com el profund respecte que mereixen. 

Gràcies per existir, Xuklis!

Josué Aguedo