Per vosaltres i les persones que m’ho han demanat

Eren les 19:10 hores d’ahir, divendres 2, quan Jaume-P. Sayrach enviava aquest missatge al grup de WhatsApp que tenim els companys de Fòrum-Grama: “Moltes gràcies a tots. Ho he acceptat per vosaltres i les persones que m’ho han demanat. De nou, moltes gràcies”, en resposta a un tweet que ens passava l’amic Albert Folqué, seguides de les corresponents felicitacions dels altres companys. El tweet que ens feia arribar l’Albert recollia la notícia en què es comunicava que el proper 15 de desembre, dins del marc dels premis Ciutat de Santa Coloma, Jaume-P. rebria aquest reconeixement per la seva tasca continuada en pro de la ciutat.

Sayrach assegura que li costa acceptar premis i distincions. Suposo que això ve donat pel seu ferm compromís de viure sense grans luxes i excentricitats, però, en aquest cas i des del meu parer, aquest guardó li correspon, doncs és el reconeixement dels colomencs a una persona que, sense tenir perquè, ha creat escola —tot i que em fa la impressió que ell no s’ho acaba de creure— i, el més important, ha construït pensament sense caure en dogmes ni estereotips. Hi ha qui pot compartir les seves idees i hi ha qui no, i d’altres només compartiran algunes, però el que és veritablement indiscutible és la seva capacitat per tractar els diferents punts de vista que es poden tenir sobre un tema en concret.

De la mateixa manera, el seu llegat intel•lectual és un important obsequi per als ciutadans de Santa Coloma, especialment per a les generacions futures. Només cal fullejar les pàgines de la revista Grama o de la seva successora Fòrum-Grama per comprovar in situel resultat de moltes hores de feina pensant en crear un “producte” de qualitat. Com l’artesà que hi dedica hores i hores en fer una figureta maca i atractiva que cridi l’atenció dels seus clients o el cuiner que es passa el temps pensant en què fer per oferir millors plats als seus comensals, Sayrach ha dedicat temps, molt de temps de la seva vida a fer la nostra ciutat una mica més agradable i amable. Ha humanitzat la ciutat, com fa el personal sanitari amb (i en) els hospitals. Portar a terme una feina determinada en un lloc determinat és relativament fàcil si es tenen les eines necessàries, però fer que aquest lloc es contagi de l’alè de la vida això ja és més difícil.

Com també resulta força complicat a la vida veure un centelleig de llum davant de gairebé qualsevol dificultat que s’hi presenta, i Sayrach ho fa: intenta treure una idea o una conclusió d’una circumstància determinada, pensant en el màxim de benefici per a aquella persona que està patint el problema —independentment del seu gènere o de l’indret on ha nascut— sense imposar cap mena de doctrina. Home amb una forta personalitat però sempre humil n’és en Jaume.

Per tot i per més, vagi per endavant el meu reconeixement a en Sayrach i la meva felicitació per a qui hagi pensat en ell com un dels candidats per rebre aquest guardó, doncs, des del meu criteri, ha encertat de ple. Enhorabona, Jaume!

Josué Aguedo

Fòrum Grama, 4/12/16