Desigualtats socials i pobresa

Marina Subirats, catedràtica emèrita de la UAB, dins del marc dels darrers dos col·loquis d’aquest curs organizats per Debats, va pronunciar una conferència sobre les classes socials avui dia a la Biblioteca de Singuerlín – Salvador Cabré, moderada per Josep Miquel Lacasta, que, juntament amb les dades presentades per Antonio Perea al col·loqui conduït per Ferran Saro uns dies després, va transmetre la idea que cal prendre consciència dels canvis i no mantenir-se allunyats de la realitat per poder fer una anàlisi acurada i que no sigui teòrica.

Subirats va establir un paral·lelisme entre el concepte de classe social fa cent anys i el que s’entén actualment per aquest concepte. Durant la Transició, es va perdre la consciència de classe, excepte en la burgesia, i això va provocar que a finals dels anys 70, en plena democràcia, comencessin a augmentar les desigualtats. La societat del benestar que va suavitzar les desigualtats i va millorar les condicions de vida del treballador, va provocar un canvi de vida i de mentalitat en l’obrer.

L’any 2006, eren molts els qui es consideraven com a classe mitjana, però, segons els estudis sociològics realitzats per Marina Subirats, un 60% de la població era classe treballadora —treballadors en general, molts autònoms, la majoria dels jubilats, immigrants, joves amb una primera feina— a diferència dels considerats classe mitjana —diplomats bàsicament, petits i mitjans empresaris, professionals, tècnics, etc.— i dels qui pertanyen a la classe alta —empresaris importants, grans propietaris, etc.—

Per a Marina Subirats, les desigualtats entre les classes socials s’agreugen amb l’aparició de la classe corporativa dintre de la classe mitjana, provocant una pèrdua d’intentitat de classe. La classe corporativa fa referència als gerents, dirigents de multinacionals i bancs, que són gestors, no propietaris. Tanmateix, ubirats també va senyalar com els joves d’ara no han viscuts les èpoques anteriors a la Democràcia i això els ha provocat, en la majoria dels casos, la necessitat d’ascendir i obtenir beneficis ràpidament, sense tenir plena consciència de l’esforç que suposava fa anys.

Finalment, convé fer menció al col·loqui presentat per Antonio Perea, tècnic social i mediador de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Perea va aportar unes dades reveladores de la situació actual de la població de Santa Coloma en relació al tema de la pobresa. La taxa d’atur l’any 2013 va ser de 21,3%, és a dir, 13.400 persones no tenien feina i hi havia 2.371 habitatges buits a la ciutat. Malgrat aquestes dades, es van suspendre 139 desnonaments i l’Ajuntament va concedir 1.548 ajuts relacionats amb l’habitatge, dels quals es van beneficiar més de 4.700 persones.

Josué Aguedo

(Article publicat a la revista digital Fòrum Grama el 25 de  juny de 2014)